ESPECIALITATS


A la Clínica Oftalmològica del Dr. Asensi som especialistes en el tractament i cura de:

  • Glaucoma
  • Cataracta
  • Degeneració Macular (DMAE)
  • Miopia Magna
  • Retinopatia Diabètica
  • Cirurgia Refractiva
  • Oftalmologia Pediàtrica


DEMANAR HORA: 938 042 900


Glaucoma

GLAUCOMA

El glaucoma és una malaltia ocular que afecta al nervi òptic provocant-li una lesió progressiva. Tot i que és una malaltia multifactorial, la pressió intraocular generalment augmenta per falta de drenatge de l’humor aquós. Representa la segona causa de ceguesa a tot el món i afecta a un 2% de la població de més de 40 anys.

Quan el nervi òptic és sotmès a una pressió superior a la seva tolerància, es va atrofiant progressivament i no dona cap símptoma fins que està en fase avançada.

El diagnòstic precoç permet tractar-lo adequadament i evitar que evolucioni cap a una ceguesa irreversible. Per prevenir la malaltia, a partir dels 40 anys és recomanable fer-se una exploració oftalmològica anual.

Tipus de glaucoma:

  • Glaucoma primari d’angle obert: és el més freqüent, se sol iniciar a partir dels 35 anys, és d’evolució lenta i no presenta símptomes fins a estadis molt avançats.
  • Glaucoma d’angle estret: es pot presentar de forma aguda o crònica. La forma aguda sol cursar amb gran dolor, envermelliment de l’ull i visió borrosa, per la qual cosa es tracta d’una patologia que requereix un tractament urgent. És una malaltia greu amb un elevat risc de pèrdua visual.
  • Glaucomes secundaris: és un grup heterogeni de glaucomes que poden tenir diferents causes, sovint una altra malaltia ocular que genera l'augment de la pressió intraocular. Entre altres tipus hi ha el pigmentari, el pseudoexfoliatiu, l’associat a inflamacions, el corticoideo o el neovascular.
  • Glaucoma de tensió ocular normal: es dona en persones que presenten una sensibilitat augmentada a la pressió intraocular, còrnies primes i hipotensió arterial.
  • Glaucoma congènit: apareix en els primers dies o mesos de vida i està associat a anomalies en el desenvolupament de l’ull durant la gestació. El tractament és quirúrgic.

Diagnòstic:

El diagnòstic el fa un oftalmòleg realitzant una exploració que inclou el control de la pressió intraocular. Per si sol, però, no permet diagnosticar el glaucoma i per tant cal sotmetre's a proves específiques per valorar l'estat del nervi òptic i el gruix cornial. D'aquesta manera es pot fer un diagnòstic acurat, ja que hi ha glaucomes amb tensions baixes o, també, persones amb hipertensió ocular que no tenen glaucoma. Les proves que cal fer son:

  • GONOSCÒPIA per valorar les estructures de l’angle irido-cornial.
  • PAQUIMETRIA per mesurar el gruix de la còrnia.
  • FONS D’ULL per visualitzar el nervi òptic.
  • CAMPIMETRIA per valorar el camp de visió i la seva progressió.
  • OCT per quantificar el dany del nervi òptic.

Tractament:

En aquests moments no hi ha cap tractament que curi el glaucoma, per tant l'objectiu del tractament és evitar la progressió de la malaltia. El tractament consisteix en l’aplicació de col·liris, làser o cirurgia. Aquestes pràctiques que no són excloents entre elles i en alguns pacients caldrà combinar-les per evitar la progressió de la malaltia. En la majoria dels casos es comença amb la prescripció de col·liris. El làser pot ser Trabèculoplàstia en glaucomes d’angle obert i iridotomia o iridoplàstia en glaucomes d’angle estret. Les tècniques més habituals de la cirurgia són la cirurgia filtrant i/o dispositius de drenatge i es realitzen quan la resta de tractaments son insuficients per controlar la malaltia.


DEMANAR HORA: 938 042 900


Cataracta

CATARACTA

La cataracta és l’opacitat o pèrdua de transparència del cristal·lí. El cristal·lí és la lent natural i transparent que tenim darrere de l’iris i que ens permet enfocar les imatges. Aquesta transparència es pot anar perdent amb l’edat i formant la cataracta.

Els símptomes principals són la pèrdua progressiva de visió i l’enlluernament. També hi ha cataractes d’origen congènit, traumàtic i secundàries a tractaments o a malalties sistèmiques i oculars.

Tractament:

El tractament de la cataracta és quirúrgic. La intervenció s’ha de realitzar quan la pèrdua de visió, l’enlluernament o la resta de símptomes molestin per fer les activitats habituals.

En cas de no realitzar-se la cirurgia, hi ha el risc que la cataracta augmenti o que apareguin malalties oculars com el glaucoma. També augmenten els riscos durant la intervenció de la cataracta i la dificultat en l’exploració del fons d’ull.

La cirurgia de la cataracta es ambulatòria. Consisteix en fer una petita incisió, buidar el contingut del cristal·lí amb ultrasons i substituir-lo per una lent intraocular. Aquesta lent pot ser monofocal, tòrica o trifocal. Habitualment no cal posar cap sutura. El procés dura entre 10 i 20 minuts i, gràcies a les tècniques actuals, els riscos de la intervenció són molt baixos si la intervenció es fa en el moment evolutiu adequat de la malaltia.


DEMANAR HORA: 938 042 900


DMAE

DEGENERACIÓ MACULAR (DMAE)

La DMAE és una malaltia degenerativa de la màcula (zona central de la retina) que provoca un deteriorament progressiu de la visió central. Hi ha dos tipus de DMAE:

  • DMAE seca o atròfica que és d’evolució lenta.
  • DMAE humida o exsudativa que és d’evolució més ràpida i agressiva.

Els primers símptomes poden ser visió borrosa o fosca central i una distorsió en l'observació de les línies rectes (per exemple dels marcs de porta). En aquest cas cal anar a l’especialista aviat per descartar o confirmar el diagnòstic mitjançant l’exploració de fons d’ull i la realització de proves específiques com l’OCT de màcula.

És una malaltia normalment associada a l’edat que es pot veure potenciada per factors genètics, druses a la retina, el consum de tabac o la hipertensió arterial.

Tractament:

La DMAE atròfica o seca es tracta amb medicaments antioxidants per intentar frenar l’evolució de la malaltia. En el cas de la DEMAE exsudativa o humida, l'única opció per intentar frenar l’activitat de les membranes neovasculars i per així alentir o aturar la progressió de la malaltia, o en alguns casos millorar la visió, és el subministrament d'injeccions intravítries de fàrmacs antiangiogènics.

A partir dels 50 anys és aconsellable fer-se revisions periòdiques (cada 2 anys) que permetin detectar de manera precoç petits problemes maculars, ja que aquests podrien ser el principi de la DMAE.


Especialitats

DEMANAR HORA: 938 042 900


Miopia

MIOPIA MAGNA

La Miopia Magna (miopia alta) es dóna quan hi ha més de 7 diòptries o un eix anteroposterior de més de 26 mm. En aquests casos la miopia ja no és només un problema pel que fa a portar la graduació adequada, sinó que hi ha el de risc de patir malalties oculars importants. Aquest risc pot començar a partir de 4 diòptries. Les malalties més importants que poden aparèixer són:

  • Lesions degeneratives a la retina perifèrica.
  • Despreniment de retina.
  • Alteracions atròfiques a pol posterior.
  • Membranes neovasculars, forats o hemorràgies a la zona macular.
  • Glaucoma.
  • Cataractes.

Si es te una Miopia Magna la millor manera de diagnosticar les malalties que se'n poden derivar és sotmetre's a les revisions periòdiques anuals i estar alerta d’alguns símptomes com fotòpsies (llums o llampecs), miodesòpsies ( aparició de “mosques volant” i/o de petis filaments que es veuen i desplacen al moure els ulls). Si es produeix algun d’aquests símptomes cal anar a l’especialista de forma urgent. Si es produeix un traumatisme ocular, encara que no aparegui cap símptoma, també cal anar a l’especialista.

Tractament:

El tractament de la Miopia Magna consisteix a fer una correcció òptica per obtenir una millora de la visió. Pel que fa al tractament de les malalties associades dependrà del tipus i es poden utilitzar fàrmacs intravitris en el cas de membranes neovasculars, fotocoagulació amb làser en les lesions perifèriques o cirurgia en els despreniments de retina , forats maculars, membranes epiretinianes i hemorràgies.


DEMANAR HORA: 938 042 900


Retinopatia diabètica

RETINOPATIA DIABÈTICA

És una afectació secundària a la diabetis que es produeix quan aquesta malaltia lesiona els petits vasos sanguinis de la retina. La retinopatia diabètica és una de les principals causa de ceguesa i si bé al principi no dona cap símptoma, a mida que el dany és més gran pot causar una gran pèrdua de visió. Normalment afecta els dos ulls.

Tractament:

El tractament de la Retinopatia diabètica pot consistir en fer fotocoagulació amb làser, però també pot ser quirúrgic realitzant uan vitrectomia. És molt important fer un bon control de la diabetis i realitzar revisions oftalmològiques periòdiques (anuals) per poder detectar la malaltia en els primers estadis i aplicar el tractament que es requereixi.

En totes les malalties oftalmològiques ens podem trobar com a resultat negatiu una Baixa Visió, en aquests casos amb les Ajudes Visuals podem pal·liar i/o ajudar a reduir-ne els efectes.


DEMANAR HORA: 938 042 900


Cirugia refractiva

CIRURGIA REFRACTIVA

Les tècniques quirúrgiques de la cirurgia refractiva tenen com a finalitat eliminar els defectes refractius oculars com la miopia, l'astigmatisme, la hipermetropia i la presbícia o vista cansada per tal de no haver de portar ulleres o lents de contacte.

Les tècniques que s’utilitzen poden ser cornials o intraoculars. Les tècniques LASIK, LASEK, PRK, FEMTOSEGONS són les cornials i en aquests casos s'intervenen ambdós ulls el mateix dia. Les tècniques intraoculars són l'ICL (lent intraocular precristal·liniana) i la cirurgia de cristal·lí transparent; en aquest cas s'intervenen els dos ulls en dies diferents.

Per saber si es pot fer la intervenció s'ha de tenir en compte que el pacient tingui més de 19 anys i una graduació estable durant al menys 2 anys. Per saber quina tècnica és la més adequada cal fer un estudi complet amb les proves pertinents i un cop es tenen els resultats, es proposa el tipus d’intervenció o combinació de tècniques més indicada per cada cas.


DEMANAR HORA: 938 042 900


Oftalmologia

OFTALMOLOGIA PEDIÀTRICA

En oftalmologia pediàtrica podem trobar-nos defectes de refracció com la miopia, l’astigmatisme o la hipermetropia. La detecció precoç de qualsevol patologia és important per poder evitar, entre altres, l’ambliopia o "ull gandul".

L’ambliopia es caracteritza per una visió pobra o escassa d’un ull que fisiològicament és normal. Es considera que afecta aproximadament a un 4% de la població. Generalment l’afectació és unilateral i es produeix com a conseqüència de falta d’estimulació visual adequada durant el període crític de desenvolupament visual. Tot i que és rar, és possible que l’ambliopia afecti els dos ulls si s'ha sofert un període llarg de privació visual, com en les cataractes congènites bilaterals.

Els principals símptomes o raons per fer una revisió amb l’oftalmòleg pediàtric són:

  • Els antecedents familiars.
  • La desviació dels ulls o estrabisme.
  • La diferent mida o forma de les pupil·les.
  • La coloració gris-blanca de les pupil·les.
  • El llagrimeig freqüent.
  • Les lleganyes freqüents.
  • El nen acluca els ulls o se'ls frega quan mira de lluny.
  • El nen s’acosta per mirar de prop.
  • Qualsevol altre símptoma que ens faci sospitar que el nen pot tenir algun problema.

La detecció precoç de qualsevol problema ens permet solucionar-lo més fàcilment. Per això, encara que no es doni cap d'aquests símptomes o casos és molt recomanable fer una primera visita a l'any de vida per poder descartar possibles problemes òptics o malalties.